LA ULTRA NETEJA EN SALES BLANQUES

Aquests sectors disposen de sales blanques, també denominades netes o estèrils, uns espais especialment dissenyats per obtenir nivells de contaminació baixos. Per mantenir les condicions “pures” d’aquestes sales, s’ha de dur a terme una neteja i desinfecció específiques, per a la qual cosa és fonamental saber en què consisteix exactament una sala blanca i quines són les seves característiques i els procediments que cal seguir.

QUÈ SÓN LES SALES BLANQUES?

Les sales blanques o estèrils són espais en què s’han de tenir controlats estrictament els paràmetres ambientals, com són les partícules en suspensió, la temperatura, la humitat, el flux d’aire, la pressió interior de l’aire o la il·luminació.

Un dels desavantatges de les sales blanques és l’alt cost tant d’implementació com d’operació, la qual cosa limita el seu ús a indústries de gran escala.

Per evitar que el material amb el qual es treballa es contamini amb microorganismes del medi ambient, aquestes sales tenen alguns sistemes de seguretat, com els següents:

• L’aire que entra a la sala és estèril, ja que ha estat filtrat per eliminar-ne les partícules en suspensió i els microorganismes. Es renova completament unes quantes vegades per hora perquè no s’hi acumuli pols.
• Les sales es mantenen en una escala de pressions lleugerament superior a la de l’exterior, de manera que quan s’obren les portes l’aire surt i no hi pot entrar aire de l’exterior, contaminat amb microorganismes.
• Les parets estan recobertes de vinil i els racons són arrodonits per evitar acumulacions de brutícia.
• Només hi ha piques a la sala de validació, per evitar l’entrada de microorganismes a la zona de producció.
• Els operaris han de treballar amb vestits especials per no portar contaminants ni generar partícules de pols. Aquesta vestimenta consta, de dalt a baix, de casquet, màscara, roba de quiròfan, guants de làtex i calces de plàstic.
• Les rescloses d’aire mantenen les diferències de pressió entre les sales i les aïllen de l’exterior.
• A les sales blanques s’utilitzen filtres HEPA o ULPA per retenir partícules.

CLASSIFICACIÓ DE SALES BLANQUES PER TIPUS

Les sales netes es classifiquen en funció del nombre i la mida de les partícules permeses per volum d’aire, encara que hi ha diverses normatives al respecte. Així, la US FED-STD-209E fa referència a sales de “classe 100” o “classe 1.000”, per exemple, i indica el nombre de partícules de 0,5 micres o més grans que es permeten per cada peu cúbic d’aire. La norma ISO 14644-1, per la seva banda, classifica les sales entre ISO 1 i ISO 9.

En el cas del sector farmacèutic és més habitual classificar les sales blanques en graus: A (zona on es fan operacions amb alt risc de contaminació microbiològica), B (entorn per a la zona de grau A en el cas de preparació i emplenament d’asèptics), C i D (zones netes per dur a terme fases menys crítiques en la fabricació de productes estèrils).

LA CONTAMINACIÓ D’UNA SALA BLANCA

Fins i tot la partícula més petita pot afectar la neteja en una sala blanca, per la qual cosa és molt important impedir qualsevol tipus de contaminació a les zones estèrils. La contaminació d’una sala blanca pot implicar la pèrdua de qualitat d’un producte per a l’usuari final, a més d’una interrupció costosa de la producció i l’augment dels costos.

Aquesta contaminació es pot produir per diversos motius, però els riscos es poden minimitzar tenint en compte un seguit de normes. Una de les causes més comunes és l’obertura de les portes, per la qual cosa cal fer les mínimes entrades i sortides possibles, i assegurar-se sempre que quedin ben tancades per mantenir les pressions.

També pot haver-hi partícules a les sabates i a la  roba, cosa que implica que ens hem de vestir adequadament a la zona habilitada amb aquesta finalitat i passar per la catifa per al control de contaminació, que captura les partícules de brutícia i pols que transportem tant al calçat com a les rodes dels equips.

A més, tots els estris de neteja són d’ús exclusiu per a aquesta zona, no s’han d’emmagatzemar a la sala i s’han de desinfectar i esterilitzar abans d’entrar-los.

També és important registrar l’entrada i, per descomptat, no es pot accedir a aquestes sales amb menjar ni begudes, així com tampoc amb motxilles o bosses.

VESTIMENTA D’UNA SALA BLANCA

Per evitar la contaminació en aquestes sales blanques, tot el personal, inclòs el de neteja, ha de respectar les normes de vestuari indicades en el protocol.

• En primer lloc, cal tancar bé l’àrea.
• Vestir-se amb l’EPI adequat.
• Rentar-se les mans seguint el protocol.
• Posar-se les polaines i la resta d’elements.
• Passar a la zona neta, a través del banc separador.
• Caminar per la catifa perquè capturi les partícules.
• Posar-se una bata.
• Posar-se guants i casquet.
• Assegurar-se de tancar bé l’altra porta.

MATERIALS PER A LA NETEJA D’UNA SALA BLANCA

Per dur a terme les tasques de neteja s’han d’utilitzar materials i productes especials que compleixin els requeriments exigits en aquesta sala blanca, a més de seguir unes metodologies molt concretes a les diferents zones. Cal tenir en compte la classificació de la sala blanca per saber quin tipus de productes podem fer servir i quin no; a més a més, cal no oblidar que les exigències poden variar considerablement d’una indústria a l’altra.

Les màquines, estris o productes de neteja més utilitzats per a la neteja d’aquestes sales són:

• Aspiradors especials de filtre total (HEPA).
• Baietes de microfibra antibacteriana.
• Tirassos de microfibra antibacteriana.
• Productes químics específics segons la classificació de la sala.

És important que els estris emprats en una sala blanca facilitin i no dificultin el procés de neteja. Aquests han estat dissenyats per ajudar a protegir els productes i el seu entorn, ja que absorbeixen eficaçment els líquids, eliminen les partícules i són químicament resistents als agents de neteja utilitzats més sovint. No obstant això, si no han estat correctament dissenyats, els gèneres especials per a sales blanques poden perjudicar el procés de neteja. En casos determinats, els teixits representen una font de contaminació, ja que poden contenir aglutinants o additius, o tenir la superfície tractada químicament per reduir el despreniment de partícules.

PROTOCOL DE NETEJA DE SALES BLANQUES

Com ja hem esmentat, a l’hora de fer les tasques de neteja sempre s’ha de tenir en compte la classificació de la sala. A grans trets, podem dir que s’ha de netejar de la zona més neta a la més bruta i, a la mateixa sala, de dalt cap a baix. No obstant això, per a una correcta neteja, el protocol vindrà donat pels responsables de la instal·lació.

A tall d’exemple, un esquema de protocol podria ser el següent:

1. Vestir-se segons les normes de protecció.
2. Mantenir sempre la porta tancada.
3. Retirar els residus de la sala i col·locar-los en una doble bossa o en una d’específica.
4. Netejar amb el producte químic (marcat pel protocol).
5. Netejar les parets i el mobiliari complet.
6. Reposar consumibles (si escau).
7. Fregar amb el sistema triat (doble galleda o amb tiràs de microfibra).
8. Netejar el safareig (si n’hi ha).
9. Treure’s la vestimenta de protecció i llençar-la a les escombraries (si és un sol ús).

CONSIDERACIONS FINALS

En general, moltes vegades hi ha certa confusió respecte a què és una sala blanca.

Una sala estèril és un habitacle molt determinat on el que es manipula, sigui del sector que sigui, és molt delicat i no hi pot haver contaminació. Per a les companyies que n’instal·len representa una despesa econòmica molt important i si no es respecta la normativa que marca la classificació, tota aquesta inversió es perd, sense comptar amb els problemes que pot implicar en el camp operacional.

Tots els operaris que intervinguin en la neteja d’aquestes sales han d’estar formats en les tècniques de neteja específiques i tenir present les mesures de seguretat que marca la Llei de prevenció de riscos laborals.