Anomenem ESCOMBRARIES ESPACIALS els objectes no naturals que ja no tenen ús i que orbiten la Terra.
Les escombraries espacials
Poden ser grans peces dels elements propulsors i de satèl·lits obsolets.
També inclouen tota mena de peces dels coets i petites partícules dels revestiments aïllants i de pintura. Però aquesta presència en l’espai crea una preocupació justificada, ja que el perill de col·lisió fa augmentar el risc de perjudicar els nous projectes per ampliar el coneixement de l’espai que ens envolta.
Posicionar l’Estació Espacial Internacional va suposar un important plus d’inversió per pal·liar els riscos d’aquest projecte.
L’any 2014 l’Agència espacial russa va proposar la construcció d’un aparell que aniria eliminant una part de les escombraries espacials. El cost seria aproximadament de 10.000 milions de rubles (300 milions de dòlars) i s’ha de fer realitat entre els anys 2016 i 2025. El projecte consisteix en un aparell de quatre tones de pes que en cada llançament trauria de l’òrbita uns 10 satèl·lits, en el termini de 6 mesos. El projecte preveu que l’aparell traslladaria els satèl·lits inservibles a una altra òrbita (de més altura que la geoestacionària).
Però crec que seria interessant exposar tota la trajectòria d’esdeveniments que han estat el preludi d’aquesta situació i avaluar els diferents fets que van generar la cerca de les respostes als interrogants de l’Univers i que van forçar a crear noves tecnologies, amb la posterior falta de control que ara ens passa factura.
Els orígens
Els xinesos van fer servir la pólvora contra els mongols el 1232 i van aconseguir llançar els primers coets, que feien servir com a arma de guerra.
HISTÒRIA RECENT
Els tres pioners del vol espacial davant de les equacions matemàtiques que el justificaven.
Konstantin Tsiolkovsky (1857-1935): el 1903 va establir molts dels principis bàsics en què es basa el vol espacial. Per això se’l reconeix com el pare de l’astronàutica.
Robert Goddard (1882-1945): va fer experiments amb una tecnologia de coet revolucionària, que no estava impulsat amb combustible sòlid com la pólvora, sinó amb un de líquid, gasolina i oxigen líquid. El seu primer prototip de coet va volar 56 metres el 1926.
Hermann Oberth (1894-1989): va desenvolupar coets de combustible líquid i va presentar conceptes i dissenys des d’una perspectiva matemàtica.
Els grans impulsors de la carrera espacial:
1906-1966. Wernher von Braun (1912-1977) i Sergei Korolev(1906-1966)
Ells van recollir l’esforç d’aquests pioners i van convertir el vol espacial en una realitat.
Van dissenyar el primer míssil balístic, el V-2, per a l’Alemanya nazi, i von Braun va desenvolupar el Saturn V, el coet que va fer possible que l’home arribés a la Lluna.
El soviètic Korolev va ser el dissenyador que va estar pilotant el programa espacial rus, però només es va saber un cop va morir el 1966. Aquesta important pèrdua va suposar un canvi de protagonisme en la cursa espacial i van ser els americans els que van aconseguir més èxit en posar el primer home a la Lluna.