S’anomenen energies netes o energies verdes les formes d’obtenció d’energia que produeixen un impacte ecològic mínim o nul al medi ambient, durant els seus processos d’extracció i generació. És a dir, es tracta d’energies ecològiques o ecoamigables.
En termes reals, encara no hi ha una forma d’obtenció d’energia aprofitable que sigui absolutament innòcua en termes mediambientals. No obstant això, algunes contaminen molt més que altres i deixen una empremta inesborrable de la seva presència en l’ecosistema i en la salut dels éssers vius.
Les que semblen ser més segures i fiables en termes ecològics són les que considerem com a netes.
Energies alternatives
Les energies alternatives es divideixen en dos grans grups:
1. Fonts d’energia renovables i netes (eòlica, solar, mareomotriu, etc.) i biomassa
2. Energia nuclear
Els combustibles fòssils han estat la font d’energia emprada durant la revolució industrial, però en l’actualitat presenten fonamentalment dos problemes: d’una banda són recursos finits, i es preveu que se n’esgotaran les reserves (especialment de petroli) en uns terminis més o menys curts, en funció dels diferents estudis publicats.
D’altra banda, la crema d’aquests combustibles allibera a l’atmosfera grans quantitats de CO2, gas que ha estat acusat de ser la causa principal de l’escalfament global. Per aquests motius, s’estudien diferents opcions per substituir la crema de combustibles fòssils per altres fonts d’energia que no presentin aquests problemes.
Energies renovables
S’anomena energia renovable l’energia que s’obté de fonts naturals virtualment inesgotables, ja sigui per la quantitat d’energia immensa que contenen, o perquè són capaces de regenerar-se per mitjans naturals. Entre les energies renovables destaquen:
L’energia eòlica, la geotèrmica, la hidroelèctrica, la mareomotriu, la solar, l’energia de les ones, la biomassa i els biocarburants.
L’energia eòlica
Un dels recursos productors d’energia amb més història ha estat, sens dubte, el vent. La seva força ha estat aprofitada des de l’antiguitat i tant els molins de vent rudimentaris com les tecnologies actuals utilitzen principis similars en la captació de les seves possibilitats.
Èol, déu del vent, va emparar amb el seu nom aquesta tecnologia readaptada.
El principi bàsic del seu funcionament es fonamenta en unes pales gegants mogudes pel vent que alimenten un generador, el qual converteix aquesta energia en electricitat.
L’energia geotèrmica
La paraula «geotèrmica» prové del grec geo (Terra), i thermos (calor), és a dir, «calor que ve de la Terra». A mesura que perforem el sòl, la temperatura va pujant i clarament, aquesta calor és una font permanent de subministrament.
Segons quins siguin els nostres objectius, podem perforar fins a cotes que les tecnologies actuals ens permeten i arribar a les capes freàtiques on, per un procés natural l’aigua s’escalfa i quan puja, genera vapor que es pot aprofitar amb un alt rendiment per generar energia.
Amb sistemes de conducció i amb processos de conversió posteriors obtenim una energia sense restriccions, neta i barata.
